A tall de presentació, inauguro amb una cita i un petit tast musical (extret del darrer concert de Nadal que vam fer amb l’orquestra del Conservatori del Liceu) aquest petit espai que anirà creixent de mica en mica. Un espai de reflexió sobre el fer música, en tant que aquesta és la tasca que m’ocupa; o, el que vindria a ser el mateix, un espai de reflexió sobre la vida mateixa. No cal dir que tots els comentaris, aportacions i suggeriments que contribueixin a enriquir-lo i enriquir-nos seran més que benvinguts.

Les línies que vénen a continuació treuen cap a la pregunta tan aparentment trivial com és la de “per què la música?”, i mostren una visió que trobo del tot encertada:

“A muchas personas, especialmente en nuestra época, les gusta la música porque la consideran como un lugar de huida […]. Huir en la música, utilizarla como medio de evasión, es huir al mismo tiempo de la condición humana […]. La verdadera música es creada por la libertad, y se vive también por la libertad. ” (Jeanne Hersch, Tiempo y música. Barcelona, Acantilado, 2013)

Per descomptat que no és només Hersch; també Stravinsky o Nietzsche, per citar-ne només un parell, són veus que defensen fervorosament que l’art no és en absolut un consol de l’existència sinó més aviat un enaltiment de la vida. De moment deixaré a l’aire aquest petit comentari. I sobre la qüestió de la llibertat… Hi haurà un proper capítol 😉

https://www.youtube.com/watch?v=VqNnGmFOBd4